Comerç desprotegit

 

Sóc assidu seguidor de l’actualitat a través dels diferents mitjans de comunicació i especialment de les notícies de caire empresarial i econòmic. En els últims dies dos fets m’han cridat especialment l’atenció i m’han portat a reflexionar sobre la causa per la qual el comerç i més en concret el petit comerç no aconsegueix mesures legals proteccionistes com passa en altres sectors.

Anem a pams. D’una banda una gran empresa hotelera com Meliá està acabant un projecte emblemàtic d’hotel a la zona de Magaluf que inclou una zona comercial de 5.000 metres quadrats amb aparcament subterrani com si fos un mini Porto Pi, perquè ens entenguem. A més, els establiments comercials seran tots, tots de franquícies nacionals o internacionals.

No vull per res posar en dubte la labor de Meliá en una zona tan sensible turísticament i més després d’haver invertit 200 milions. El que si qüestiono és l’entorn legal que permet a una hotelera dissenyar un projecte turístic en el qual un centre comercial es porta gairebé tot el protagonisme. Més encara quan no parlem de petit comerç local amb un producte diferenciat i d’aquí. Suposo que era més rendible fer una fotocòpia d’altres centres comercials.

Vaig a posar un altre exemple absolutament oposat. El de la guerra dels taxistes amb Uber i serveis similars. Sembla que es va a posar límit a una suposada liberalització per no carregar-se al sector concret dels taxistes. Em sembla lògic i normal que s’intervingui i es marquin unes regles del joc noves si la realitat ha canviat però unes regles que permetin sobreviure a tothom.

Bé, no puc entendre el perquè un sector com el comerç no pot regular-se de forma racional per garantir la pervivència de tots els establiments, grans o petits. No puc entendre per que ha de prevaler el criteri europeu del ultraliberalisme i la inexistència de límits pel fet que, suposadament, s’atempta contra la lliure competència.

En aquest mateix sentit el petit comerç hauria de tenir el títol de servei d’interès general perquè l’hi protegís igual que als taxis. Que ningú dubti que el petit comerç si és un servei públic. I és que no es tracta només de vendre sinó de generar esperit de barri, de poble o de ciutat. Es tracta de crear ambient i dinamisme social. Es tracta de col·laborar per omplir els carrers, de crear comunitat.

Les administracions i els nostres polítics haurien d’acabar amb aquestes discriminacions incoherents que ningú entén i apostar però de veritat pels sectors que són de debò estratègics en l’economia com el comerç; per la riquesa col·lectiva, per l’ocupació i pel benefici social que genera.

Toni Fuster President de PIMECO

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Articles, comerç, Pimeco, Toni Fuster i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *