Pecma: Un futur pel petit comerç

Tots coincidim en què la saturació de Mallorca és un fet i més encara quan parlam de grans superfícies comercials. A la nostra illa ja no hi ha espai material per més metres quadrats d’aquest tipus. Almanco no hi hauria d’haver possibilitats legals si volem realment preservar el petit comerç i aconseguir que tengui un futur als nostres carrers, barriades i pobles.

Dic això amb el convenciment de què els polítics del Consell de Mallorca han de ser un poc més ambiciosos i valents si realment aposten per aquest model de comerç local, pel quilòmetre zero i pels valors que representen.

Ara tenen una oportunitat extraordinària de demostrar que realment volen protegir el territori, els nostres recursos i també els petits comerciants que generen tant de valor per a la nostra societat. Això ho han de fer mitjançant el Pla d’Equipaments Comercials, una eina imprescindible a aquestes alçades.

Construir un metre més de grans superfícies o mitjanes a Palma ha de ser inviable com també s’han de fixar restriccions molt més importants a les capçaleres de comarca d’Inca i Manacor. No m’entra al cap que es permetin edificar equipaments comercials de 30.000 o de 20.000 metres. Segurament aquests espais s’ubicarien a les afores d’aquests pobles i tendrien repercussions nefastes per al petit comerç tradicional dels centres urbans.

Que consti que veim molt bé posar cada vegada més exigències urbanístiques, tècniques i mediambientals als grans operadors però això no basta. Aquestes grans empreses tenen els recursos per complir amb tantes exigències.

Ens trobam davant una ocasió única per dir que vol ser Mallorca des d’una òptica comercial. La pregunta a respondre és si volem caminar cap un model americanitzat de grans centres comercials o continuar amb el model mediterrani de comerç proper.

No ens podem quedar a mig camí en aquesta lluita. S’ha de ser valent. S’ha de mostrar el compromís real que cadascú té amb la nostra terra.
Amb aquesta finalitat des de Pimeco hem presentat al·legacions per millorar el Pla d’Equipaments comercials. Són mesures fetes amb un objectiu constructiu, ben fonamentades i amb la raó dels que sabem que s’haurien d’acceptar si volem un petit comerç protagonista i amb salut. Ara arriba l’hora dels polítics.

 

Publicat dins de Digital, Editorial, Toni Fuster | Envia un comentari

Pimeco demana a l’Ajuntament de Palma que no posi més traves al petit comerç

L’esborrany de la nova ordenança de via pública faria inviable iniciatives com la del comerç al carrer o penjar merdaderia a la façana

L’associació Pimeco demana a l’Ajuntament de Palma una major sensibilitat envers del petit comerç a l’hora d’aprovar la nova ordenança d’ocupació de via pública.

Aquest normativa es troba ara en fase de debat a partir d’un primer esborrany realitzat per l’Ajuntament. Des de Pimeco s’ha mostrat una important preocupació per les repercussions negatives que pot tenir el texte si no s’hi realitzen canvis.

Des de Pimeco s’argumenta que la normativa és molt restrictiva en les mesures de promoció comercial al carrer que queden pràcticament erradicades de la ciutat. De fet només es permeten actuacions concretes a espais molt delimitats. Això faria que fos inviable legalment dur a terme actuacions com ‘El comerç surt al carrer’.

La mateixa normativa també prohibiria el fet de penjar a la façana producte com així fan alguns establiments tradicionals de la ciutat en aquests moments.

També es pretén aconseguir que es posi més en valor la tasca del petit comerç incloent les campanyes de dinamització del petit comerç com d’interès general per a la ciutat.

Desde Pimeco es mostra la disconformitat amb la regulació restrictiva de les banderoles amb finalitat comercial que hauran de desaparèixer o la restricció de publicitats en bastiments d’obres al centre de la ciutat.

També Pimeco demana una major agilitat administrativa per al petit comerç, per exemple, exonerant-lo de demanar llicències per a muntar expositors al carrer però sempre que respectin unes condicions concretes.

Des de Pimeco es reivindica el paper del petit comerç com una activitat dinamitzadora des d’una perspectiva social i econòmica.

Atenent a això, el president, Toni Fuster, considera que “la futura normativa hauria de tenir en compte els problemes concrets del petit comerç i donar solucions enlloc de crear problemes nous. Ens oferim a l’Ajuntament a trobar un consens satisfactori per tal que aquesta ordenança sigui positiva per a la ciutat i per al petit comerç”.

Fuster ha destacat, això si, l’esforç que es realitza a l’hora de posar el focus damunt les activitats il·legals com el ‘top manta’ si bé es reclama que no es derogui l’article actual que regula la venda ambulant fins que no es disposi d’una nova regulació a fi de no crear un buit legal que permeti la venda ambulant que és el que destrueix el petit i mitjà comerç de Palma.

Publicat dins de Actualitat, comerç, notas de prensa, Palma | Envia un comentari

Al.legacions de Pimeco al Pla Director Sectorial Equipaments Comercials

Aquestes són les al.legacions que Pimeco ha presentat al departament de Territori i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca al Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials PECMA.

Al·legacions: 

Primera.- Categories d’equipaments comercials (art. 13)

Als efectes de la regulació del Pla Director Sectorial s’estableixen diferents categories d’equipaments comercials que des de la patronal PIMECO no podem acceptar per no cenyir-se a la realitat de les Illes, les seves necessitats comercials amb equilibri amb el consum de territori.

Si bé en el Pla Director Sectorial es considera que l’equipament comercial de tamany petit (ECTp) és l’establiment individual comercial de superficie comercial de 400 a 700 m2, exclusivament a les zones de Nivell 5, hem de dir que l’article 12 de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, estableix que “tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments comercials a l’engròs o al detall, individuals o colectius, que tinguin una superfície útil per a l’exposició i venta superior a 700 m2 a l’illa de Mallorca…

Per tant, creiem que si el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials de Mallorca, vol categoritzar els equipaments comercials, ho ha de fer amb la mateixa nomenclatura que ho fa la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears.

Segona.- Categories d’equipaments comercials II (art. 13)

El fet d’incloure en el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials de Mallorca dins les categories d’equipaments comercials establiments comercials de 400 a 700 m2 exclusivament a les zones de nivell 5, és incongruent amb la Llei de comerç i amb el propi Pla, ja que ni tan sols es grafien a l’annex I  ja que els inclou a la resta de sòls aptes no inclosos en els àmbits anteriors, és a dir, als nivells 1, 2 3 i 4. Des de PIMECO no podem acceptar aquesta injusta inclusió ja que l’objecte del Pla és, d’acord amb el seu article 2, establir un model territorial comercial a l’illa de Mallorca centrat en la protecció del medi ambient, l’ordenació del territori i la protecció dels consumidors.

Per tot això, proposem la modificació de l’article 13.1, amb les següents categories:

  1. Gran Equipament Comercial de grandària Petita (GEC Tp): Establiment comercial individual de superfície comercial major de 700 fins a 1500 m2.
  2. Gran Equipament Comercial de grandària Mitjana (GEC Tm): Establiment comercial individual de superfície comercial de 1.500 a 3.000m2.
  3. Gran Equipament Comercial de grandària Grossa (GEC Tg): Establiment comercial individual de superfície comercial major de 3.000m2.
  4. Centre Comercial (EC CC): conjunt d’establiments comercials situats en un o varis edificis comunicats entre sí per zones comuns, obertes o tancades, amb una superficie conjunta comercial major a 1.500 m2
  5. Mercat Municipal (EC MM): Equipament conformat per varis establiments comercials destinats preferentment a la venta de producte fresc. La seva titularitat és municipal baix diferents formes de gestió i el seu funcionament està regulat per reglaments municipals.

Tercera.- altres definicions (art. 14)

En coherència amb l’anterior, des de PIMECO proposem un canvi en la definició d’equipament comercial no previst en el sentit següent:

4. Equipament comercial no previst

Se considera com a tal aquell equipament comercial de superfície comercial major de 1.500 m2, no previst de forma explícita pel planejament, sino que s’ha tramitat mitjançant l’orientació de l’ús comercial compatible permès pel planejament en l’ús majoritari o únic de la parcel·la.

Quarta.- Zonificació comercial de la illa (art. 16)

Des de PIMECO i en coherència a la proposta de modificació dels llindars màxims establerts a l’article 17, creiem convenient per a l’equilibri entre el consum de territori, les necessitats comercials de l’illa de Mallorca i les infraestructures necessàries per adequar la correcta conexió sense crear saturació, creiem convenient eliminar de la zonificació el nivell 5.

Aquesta supressió entenem que ja es dona amb la definició del nivell 4, en el que assumeixen un paper de prestadors de serveis sobre un entorn immediat.

Cinquena.-  Regulació de les zones definides (art. 17.1)

En referència al contingut de l’article 17 del Pla, és on es defineixen els límits de superfície comercial màxima d’autorització per a cada equipament comercial.

Des de PIMECO, no creiem que sigui raonable els límits que s’estableixen en coherència a la definició que s’estableix a l’article 16 del mateix Pla. Així, des de PIMECO no podem acceptar que no hi hagi un límit màxim o un sostre de metres quadrats al nivell 1 per a l’establiment d’un equipament comercial i es faci dependre d’avaluacions de cada proposta, de les seves característiques i de la seva ubicació. Ni tan sols amb l’especial atenció en evitar impactes als sistemes de mobilitat.

Creiem que l’experiència ens demostra que no es pot deixar a l’oportunisme una qüestió de tan de calat en el sistema d’ordenació del territori i les infraestructures. Per tant, creiem adient establir un límit màxim de superfície per a l’establiment d’un equipament comercial en 10.000 m2.

Pel que fa a l’establiment de nivell 2 on s’estableixen dos nòdols territorials d’interès (Inca i Manacor), des de PIMECO creiem que és una barbaritat establir uns límits als equipaments comercials d’una suoerfície de 30.000 i 20.000 m2. Creiem que per la naturalesa de l’illa i la idiosincràcia de ambdues poblacions posades en consonància amb els sòls aptes per l’ús comercial, cal créixer i incentivar el comerç amb grans establiments comercials de grandària mitjana de fins a 3.000 de superficie comercial.

Hem de pensar, que es considera superficie comercial d’acord amb l’article 14 del mateix Pla a:

  1. Les àrees  o locals a on s’exposen els productes als que pot accedir el client
  2. Els aparadors i espais interns destinats al trànsit de les persones i a la presentació o dispensació de productes
  3. Els espais destinats a usos d’oci i serveis.

Ni Inca ni Manacor hi ha la demanda d’equipaments comercials individuals de més de 3.000 m2, i proposam el límit de Centres Comercials del doble del que considera el mateix Pla.

Creiem raonable que es limitin a aquestes superfícies, de lo contrari, no creiem que sigui rentable i, en tot cas, preferim tenir una àrea d’acumulació d’equipaments comercials (AA Ec) a un gran establiment o un Centre Comercial buit o infrautilitzat.

Pel que fa al nivell 3, creiem adient limitar-lo als grans establimets comercials de grandària petita, es a dir de 700 a 1.500 m2, que inclou àmbits de relevància territorial, que assumeixen un paper significatiu com a prestadors de serveis, en la estructura comercial i d’accecibilitat subcomarcal.

I al nivell 4, es permetrien tots aquells comerços que d’acord amb l’article 12 de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, no es consideren Grans Equipaments Comercials.

Es suprimiria, com hem dit, el nivell 5 d’aquest article i de l’anterior.

Per tot això, l’article 17.1 quedaria amb la següent redacció:

Per a cada un dels nivells establerts a l’article anterior s’estableixen els següents límits de superfície comercial màxima d’autorització per a cada equipament comercial:

  1. En l’àmbit inclòs en el Nivell 1

S’estableix una superfície comercial màxima d’autorització per a cada equipament comercial de 10.000 m2, que en tot cas, vindrà condicionada en funció del resultat de l’avaluació de cada proposta, de les seves caractarístiques i de la seva ubicació. Aquests factors seran avaluats d’acord amb les eines de control i de forma acorde amb les capacitat d’acollida que tenguin les potencials ubicacions proposades. Es tindrà especial atenció en evitar impactes sobre els sistemes de mobilitat acordes amb l’Annex III: Factors limitants a l’entorn de Palma.

  1. El Nivell 2 s’estableix sobre els nodes territorials d’interès d’Inca i Manacor i s’estableix una superfície comercial màxima d’autorització per a cada gran equipament comercial de 3.000 m2.
  2. En els nuclis assenyalats com de Nivell 3 s’estableix una superfície màxima d’autorització per a cada gran equipament comercial de 1.500 m2.
  3. En els nuclis assenyalats com de Nivell 4 s’estableix una superfície màxima d’autorització per a cada equipament comercial de 700 m2.

Sisena.- Regulació de les zones definides (art. 17.2)

Pel que fa a les activitats comercials a l’engròs i els usos comercials especials sols podran ubicar-se a polígons industrials o de serveis sense poder sobrepassar el doble de les limitacions establertes de superfície comercial màxima dels àmbits corresponents.

Hem de pensar que les necessitats d’aquest tipus d’establiments no són adequats i compatibles amb usos residencials, pel que s’han d’establir als corresponents polígons industrials o de serveis.

 Setena.- Area Metropolitana de Palma y su entorno (art. 18.3)

En coherència amb l’anterior, el punt 3 de l’article fa referència als equipaments comercials que per les seves característiques  puguin incrementar sensiblement l¡ús de la red viària i altre sistemes de mobilitat. Des de PIMECO creiem que aquests equipaments comercials han de ser considerats com els equipaments comercials de més de 3.000 m2. És a dir, el doble del que el Pla estableix a la definició de Centre Comercial i un Gran Equipament Comercial de grandària Grossa (GEC Tg) com nosaltres considerem.

Vuitena.- Minimitzar els impactes directes o indirectes sobre els entorns de qualitat ambiental, paisatjística o patrimonial (art. 21.4)

Des de PIMECO creiem que poden tenir un impacte significatiu territorial i, per tant, han de ser avaluats amb especial atenció, les implantacions d’equipaments comercials no només a les parcel·les colindants amb sòl rústic, sino a aquelles parcel·les a 50 metres de sòl rústic.

Tot el Pla i, sobretot, el que fa referència a l’impacte visual, va encaminat a disminuir les abruptes edificacions amb ús comercial dins el territori, pel que entenem que s’ha de minimitzar l’impacte visual i de manera gradual certs equipaments, pel que s’ha d’avaluar aquest impacte no només a les parcel·les colindants amb sòl rústic, sinó aquelles que estiguin a 50 metres per posar una xifra raonable a fi de disminuir el possible impacte visual.

Novena.- Determinacions del planejament municipal sobre l’estructura comercial proposta (art. 24)

D’acord amb les al·legacions manifestades anteriorment, creiem coherent que es modifiquin els següents punts de l’article 24.

En concret:

– l’article 24.2.d que ha de substituir els 2.500 m2 per 1.500 m2

– l’article 24.3 que ha de substituir els 2.500 m2 per 1.500 m2

– l’article 24.4 que ha de substituir els 2.500 m2 per 1.500 m2

Desena.- Condicions de integració dels petits establimets comercials (art. 36)

Pel que fa a l’article 36, farem les oportunes al·legacions a l’Annex IV, però en tot cas, les condicions que s’estableixen per a la millor integració dels petits establiments comercials  no pot ser obstacle per la no implantació i/o autorització, sempre que s’hagi proposat una solució alternativa a les condicions establertes per cuestions de força major, impossibilitat física de l’establiment o important greuge econòmic que faci inviable l’establiment comercial.

En aquest sentit, proposem la incorporació d’un punt 3:

3. No obstant, si en cas de no poder complir amb les condicions establertes en els apartats annteriors per impossibilitat física de l’establiment, per força major o per important greuge econòmic que faci inviable l’establiment comercial, s’acceptarà per a la seva implantació, la solució tècnica més adequada a les condicions establertes en la normativa dels instruments de planejament i en el seu defecte, a l’annex IV d’aquest Pla Director Sectorial.

Onzena.- Grans Equipaments comercials de grandària petita i mitjana

Es tracta de continuar amb la nomenclatura que va establir la Llei 11/2014 de comerç de les Illes Balears

Així, s’ha de canviar la nomenclatura a:

  • Secció 4.1.2 GRANS EQUIPAMENTS COMERCIALS DE GRANDÀRIA PETITA I MITJANA
  • Article 37. Grans equipaments comercials de grandària petita i mitjana en baix comercial
  • Article 38. Gran Equipaments comercials de grandària petita i mitjana en edifici complet entre mitgeres
  • Article 39. Gran Equipaments comercials de grandària petita i mitjana en edifici complet exent

Dotzena.- Grans Establiments comercials de grandària grossa

Es tracta de continuar amb la nomenclatura que va establir la Llei 11/2014 de comerç de les Illes Balears

Així, s’ha de canviar la nomenclatura a:

  • Secció 4.1.3 GRANS EQUIPAMENTS COMERCIALS DE GRANDÀRIA GROSSA
  • Article 40. Grans equipaments comercials de grandària grossa en baix comercial
  • Article 41. Grans Equipaments comercials de grandària grossa en edifici complet entre mitgeres
  • Article 42. Grans Equipaments comercials de grandària grossa en edifici complet exent en teixit urbà compacte
  • Article 43. Grans Equipaments comercials de grandària grossa en edifici complet exent en teixit periurbà

Tretzena.- Grans Equipaments comercials de grandària grossa en edifici complet exent en teixit urbà compacte (art. 42)

Des de PIMECO creiem que un gran equipament comercial de grandària grossa en edifici complet exent en teixit urbà compacte, ha de tenir obligatòriament un aparcament, ja que per les seves dimensions afecta a l’aparcament en superfici dels vials que no contempla de per sí la implantació d’un gran establiment comercial.

Per tant, a l’article 42.e) s’ha de fer referència a la obligatorietat de tenir aparcament, que s’ha de situar en posicions ocultes de la parcel·la respecte la façana principal i inclús s’ha d’establir un mínim de places d’aparcament per cada 100 m2 de superficie comercial. Des de PIMECO proposam que hi hagi 4 places d’aparcament per cada 100 m2 de superficie comercial. Aquesta xifra és inferior a l’exigida a grans equipaments comercials en teixit periurbà per entendre que hi pot arribar gent a peu i amb transport públic, però insistim amb la obligatorietat de tenir almenys 4 places d’aparcament per cada 100 m2 de superfície comercial.

Catorzena.- Consum d’Energia

De conformitat amb les al·legacions anteriors creiem que s’ha de modificar l’article 49.5 per tal de substituir els 2.500 m2 per 1.500 m2. És a dir, hauria de quedar redactat de la següent manera:

“5. Els equipaments comercials de més de 1.500 m2 de superfície comercial ténen l’obligació de desenvolupar de forma sistemàtica una auditoria energètica que sigui revisada i implementada de forma quatrienal…”

Quinzena.- El consum de sòl i la seva permeabilitat

De conformitat amb les al·legacions anteriors creiem que s’ha de modificar l’article 50.3 per tal de substituir els paràmetres i hauria de quedar redactat de la següent manera:

“3. Per tot això, s’estableixen els següents estandards, criteris i condicions en lo relatiu a la pavimentació de les superfícies no edificades de l’interior de la parcel·la:

  1. En el cas de tipologíes comercials en edifici exent, els equipaments comercials hauran de complir un índex de permeabilitat que està en relació al tamany de la parcel·la
    1. Un mínim del 10% de sòl permeable en les parcel·les d’ús comercial de 1000  a 5.000 m2
    2. Un mínim de 20% de sòl permeable en les parcel·les amb un ús comercial de 5.000 a 10.000 m2
    3. Un mínim del 30% de sòl permeable en les parcel·les d’ús comercial majors de 10.000 m2.”

Setzena.– La producción y gestion de residuos

De conformitat amb les al·legacions anteriors creiem que s’ha de modificar l’article 55.2 per tal de substituir els 2.500 m2 per 1.500 m2. És a dir, hauria de quedar redactat de la següent manera:

“2. Els equipaments comercials de superfície major de 1.500 m2 definiran un espai específic suficient a l’interior de la parcel·la i amb protecció visual, per a realitzar les tasques de gestió de residus que corresponguin”

Dissetena.- Avaluació de l’impacte sobre mobilitat

De conformitat amb les al·legacions anteriors creiem que s’ha de modificar l’article 56.2 per tal de substituir els 5.000 m2 per 3.000 m2. És a dir, hauria de quedar redactat de la següent manera:

“2. En el cas d’equipaments comercials de més de 3.000 m2 de superficie comercial hauran de realitzar u estudi de mobilitat generada amb les condicions establertes a l’annexe II”

Divuitena.- Procediment d’autorització d’equipaments comercials i documentació necessària (art. 59)

Creiem adient de conformitat amb les al3legacions anteriors emprar la mateixa nomenclatura que va definir la Llei 11/2014 sobre els grans equipaments comercials i la seva diferenciació amb els establiments comercials (menors a l’illa de Mallorca de 700 m2)

Dinovena.- Exigència prèvia de instrument habilitant

Des de PIMECO i de conformitat amb les al3legacions anteriorment manifestades, s’hauria de modificar el quadre de zonificació comercial de l’article 61 d’aquest Pla Director Sectorial.

Vintena.- Naturalesa i exigencia d’un Pla especial d’implantació d’equipament comercial

De conformitat amb les al·legacions anteriors creiem que s’ha de modificar l’article 63.2.a per tal de substituir els 5.000 m2 per 3.000 m2. És a dir, hauria de quedar redactat de la següent manera:

“a. Aquells que son considerats com centre generador de mobilitat, que son aquells que tenen una superficie comercial major de 3.000 m2”

Vint-i-unena.- Contribucions especials

Des de PIMECO no podem acceptar que l’execució de plans especials de centr urbà comercial, puguin ser repercutides als propietaris dels local, ja que va en contra de la naturalesa urbanística dels plans especials, ja que inclouen les expropiacions i que no només s’en beneficien els comerciants sinó tots els veinats.

Per tant, proposem una nova redacció d’aquest article, però que en cap cas només repercuteixi als propietaris dels locals comercials, ja que les intervencions a que fa referència la secció 6.2.2 no sols ténen una vessant comercial sinó urbanística i que ha de ser suportada per tots els veinats i no només pels propietaris dels comerços.

Per tot l’anterior, proposam la següent redacció de l’article:

  1. El cost d’execució de les actuacions dels plans especials de centre urbà comercial, podrà ser repercutit sobre tots els propietaris de bens immobles ubicats dins l’àmbit d’actuació del Pla Especial.
  2. Les figures de gestió d’un centre urbà comercial podrà, d’acord amb la normativa urbanística, arribar a convenis urbanístics amb l’administració per tal de contribuir en l’execució del Pla Especial de Centre Urbà Comercial, però en cap cas estarà obligat a fer-se’n càrrec.

Vint-i-dosena.- Millora i impuls dels Mercats Municipals

Des de PIMECO creiem que els mercats municipals  ténen un paper important dins la vertebració de les ciutats, i així ho recolleix aquest Pla Director Sectorial quan fa referència a les zones comercials que es desenvoluparan entorn als mercats municipals.

Tot i així, i seguint l’esperit de la raó d’ésser dels mercats municipals, l’article 79.e.ii fa referència a la necessitat d’adequar els Reglaments de funcionament, mantenint en qualsevol cas l’esperit comercial d’aquests equipaments, per tal de permetre la incorporació d’establiments d’hosteleria i turisme.

En aquest sentit, des de PIMECO creiem que aquest Pla Director Sectorial és l’instrument adequat per tal de limitar la presència d’establiments d’hostelería en els mercats municipals.

De lo contrari, ens podríem trobar, vista ja la gran implantació als mercats municipals com l’Olivar i Santa catalina, que poden arribar a ser predominants i no s’atenen al seu caràcter complementari del mercat municipal.

Per tant, des de PIMECO creiem adient limitar la implantació d’establiments d’hosteleria dins els mercats municipals en un màxim del 30% de la superfície comercial del mercat.

Vint-i-tresena.- Grans Establiments Comercials existents (Disp. Add. Tercera)

De conformitat amb les al·legacions anteriors creiem que s’ha de modificar el punt 1 de la Disposició Addiconal tercera per tal de substituir els 5.000 m2 per 3.000 m2. Així també seguir la nomenclatura definida a la Llei 11/2014 de comerç de les Illes Balears. És a dir, hauria de quedar redactat de la següent manera:

“1. Per tal de reduir els impactes ambientals dels grans equipaments comercials existents de més de 3.000 m2 de superfície comercial d’acord amb el PECMA, s’estableix l’obligació de realitzar un estudi d’impacte comercial actual, que tindrà els següents continguts:…”

Vint-i-quatrena.– Annex I: Zonificació: Àmbits de la Zonificació

DDes de PIMECO i de conformitat amb les al·legacions fetes anteriorment, proposam els següents canvis d’acord amb la naturalesa i idiosincrasi de les poblacions:

Per una banda, creiem que s’ha de modificar la zonificació de Alcudia Port i de Sa Pobla i que en vers d’estar en el Nivell 3 s’han d’incloure en el Nivell 4

Per altra banda, No creiem que Muro hagi d’estar en el Nivell 4 sinó només Platja de Muro en el tram que limita amb el Port d’Alcudia. El poble de Muro no compleix un paper de prestador de serveis sobre el seu entorn inmediat, ja que a devora té Sa Pobla amb molt terreny industrial, Alcudia i Can Picafort.

Vint-i-cinquena.- Annex IV: Regulació subsidiària per a la integració comercial

Des de PIMECO creiem que hi ha d’haver uns mínims per a la continua integració comercial i que aquests mínims han de ser bàsics i assolibles per tal de tenir una uniformitat de requisits i qualitat urbana.

En aquest sentit, i pel que fa a punt dos de l’annex IV, hem de dir que els volats i tendals s’han de procurar integrar a la façana, així com els equips de climatització, o almenys ocultar-se.

Així sol·licitem la modificació de les lletres b i c del punt 2 de l’Annex IV, per la redacció:

“ b. Es tindrà especial atenció en els elements volats i tendals, procurant la seva integració a la façana. Els tons i colors seran adequats amb el lloc i no seran cridaners, en tot cas els Ajuntaments podran establir un o varis colors de referència.

c.Els equips de climatització, reixes i persianes de tancament, etc. …., hauran de quedar inserides en la composició de la façana i integrades en ella. De no ser possible tècnicament, es procurarà la seva ocultació.”

 

 

Publicat dins de Actualitat, comerç, PECMA, Pimeco | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari