Rebaixes

Les grans superfícies aposten per avançar al 30 de juny el seu període de rebaixes. Aquest és el titular que circulava fa pocs dies en mitjans de comunicació locals. La notícia m’entristeix i em preocupa per diversos motius. En primer lloc el fet d’avançar les rebaixes no és més que una certificació real de que al comerç les coses no els està anant tot el bé que els hauria d’anar en un context de recuperació econòmica. Imaginin vostès si els grans es veuen obligats a llançar ofertes, descomptes i rebaixes anticipades per estimular el consum, com l’estaran passant els petits als quals, malgrat la bonaça turística, els nombres no els acaben de sortir.

Això em porta a insistir, per enèsima vegada, en la necessitat de tornar a una regulació formal i normativa dels períodes de rebaixes. La liberalització s’ha demostrat inútil i perjudicial per a tots, grans i petits, però també per als propis consumidors. Als comerciants i a les grans empreses la llibertat de rebaixar preus quan volguessin no els ha repercutit en majors vendes ni molt menys. Pot també que sigui a causa que els possibles clients han perdut una referència psicològica de consum per a ells i que les rebaixes individuals de cada comerç o centre no tenguin tant poder de convocatòria com un moment conjunt de tot el sector.

Segurament ha arribat el moment d’asseure’ns a reflexionar de nou com poder reconduir aquesta situació i instar al Govern central, que és qui té la competència, perquè faci els canvis necessaris i tornem a un model regulat de rebaixes. Des de Balears els diferents partits polítics podrien començar a moure aquesta qüestió fonamental. Des de Pimeco així ho farem per que creiem que tot suma en la millora d’un comerç, el petit, mancat d’estímuls reals i efectius.

Permetin-me que en últim lloc també exposi la meva preocupació pel positivisme desmesurat en el qual s’han instal·lat alguns quan es parla d’economia últimament. Cert és que venim d’un autèntic infern de pèrdua de comerços, de destrucció de llocs de treball i de pèrdues. També és cert que a poc a poc hem anat respirant a mesura que el consum s’ha despertat però hem de tenir molta cura. No és or tot el que rellueix. I no per anunciar que la cosa va millor els resultats seran millors. Fan falta canvis normatius. Reformes que afavoreixin el petit comerç i als empresaris en general, canvis perquè el consum prengui el vol de debò. Fa falta molta més valentia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Bernat Coll, Digital, Editorial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *